domingo, 25 de noviembre de 2018

1957 Sissí,

Cercant la meva nena, he retrobat les pel·lícules estimades que haviem vist amb els pares. Sí, amb els pares. Solíem anar al cinema els dissabtes a la tarda a la nit. Segons fos el treball dels pares i les possibilitats econòmiques. 
Les tres pel·licules de Sissí les havíem vist junts en els cinemes del barri de Gràcia. 
Ver video en Facebook
 

Entre 1956 i el 1957 es va estrenar a Barcelona les tres pel·lícules de la emperdadriu Sissí més o menys històriques. En Aquells temps calia apropar els finals reals el més possible a un final feliç, i amb més o menys encert aquesta sèrie de pel·lícules ho van aconseguir.
Era un temps en què necessitaven sortir del cinema amb una mica d'esperança perquè en el fet diari de viure hi havia moltes mancances.
Hep, aquí veiem els ducs de Baviera, els pares de Siisí a la pel·lícula. Sempre van mantenir els mateixos actors.

Sissí emperatriz
Ver video en Facebook


Romy Schneider (Viena, 23 de setembre de 1938 - París, 29 de maig de 1982) 
Va ser una actriu austríaca, ni que també tenia la ciutadania francesa i alemanya. Realitzar una interessant carrera artística i va rebre dues vegades el premi César a la millor actriu.
La història romàntica la expressaven molt bé la parella d'actors que donaven vida als protagonistes.

 
El destino de Sissía Ver video en Facebook



El emperador Francisco José de Austria.
Karl heinz Böhm (Darmstadt, 16 de marzo de 1928 - Grödig, 29 de mayo de 2014) fue un actor austriaco.Karlheinz Böhm a veces llamado Carl Boehm o Karl Boehm, fue un actor y filántropo austriaco-alemán.
El dió vida al emperador enamorado del Amor. 

Ens agradaven molt les pel·lícules de Sissi, sabíem que potser tot això no era tan romàntic com ens volien fer creure, però a casa tots teniem necessitat que l'amor sortís triomfant de tantes penúries.En aquells temps jo no en savia gairé de penúries, els pares cudaven que no em faltés res, i el meu germà Rafael,com a germà protector també vigilava que no em manqués l'escalf i l'atenció necessària. 
La bella història d'amor que els guionistes de la pel·lícula van retratar, sembla que no s'ajustava prou a les informacións dels historiadors i de les memòries de l'època. Però fins on hem de creure a uns i altres. A casa vam decidir que la història d'amor era ben certa i també les penúries per fer anar endavant la vida de protagonistes, de Reis d'uns pobles vinculats per la força de les petites guerres de imposicions i penes de mort. Sí la vida és un somni, jo vull somniar somnis d'amor possibles i feliços. 
He pujat els videos a Youtube i de moment em permet inserir-los aquí al blog. Deixo a Siisí i Francisco-José en el seu somni d'amor, que també és el meu. És per amor que hem de governar i governar-nos. Només l'Amor Incondicionat ens farà gaudir de la joia de ser germans en l'eternitat. Amén. Tanca la recerca d'aquells dies que he fet, l'enllaç a "La panedera y el emperador. Aqui se'ns presenta una noia austriaca ja en segle XX i un Emperador Francisco José poc abans de morir el 1916 
La Panadera y el Emperador 1955

No hay comentarios:

Publicar un comentario